Autor: admin

El passat diumenge, vem ser convidades a donar testimoni de la situació actual de les persones refugiades a la funció de l’obra “Murs”, de la companyia Frec a Frec, organitzada per l’associació L’Ametlla Rebel. 🎭 L’obra és una peça de teatre social que vem encarregar a la companyia per a visibilitzar la problemàtica que pateixen les persones refugiades en el marc del projecte “Trencant Murs”. 🌎 Els beneficis de la funció han anat al projecte “Whomen in Solidarity House”, una cooperativa de creació de bosses i motxilles cosides a mà per dones refugiades al camp de Mòria (Lesbos). Moltes gràcies a tot l’equip artístic que ho fa possible i a totes les persones que veu assistir-hi, Seguim!

Ens sumem a aquesta convocatòria el proper dissabte 20 de Febrer en nom de Samir Flores, indígene náhuatl i defensor del territori assassinat farà 2 anys per oposar-se a diversos megaprojectes extractivistes, entre els quals la construcció d’un gasoducte i d’una termoelèctrica. Uns projectes impulsats per les empreses de Abengoa, Elecnor i Enagás.  Samir Flores era un reconegut líder comunitari, membre de l’Asamblea Permanent dels Pobles de Morelos, del Congreso Nacional Indígena i impulsor de la ràdio Amilcingo. Durant una reunió informativa sobre el projecte del gasoducte i de la termoelèctrica, es va confrontar en públic amb el representant del govern mexicà que havia vingut a presentar el projecte. Flores va morir la mateixa nit, a les 5h30 de la matinada. Les investigacions oficials ho van atribuir al narcotràfic i avui en dia, es desconeix el culpable. Samir Flores és una víctima més de les centenars d’activistes que son assassinades cada any a Llatinoamèrica : tant sols el 2019, hi van ser assassinades 212 defensores de la terra, segons dades de Global Witness. Quan acabarà aquesta impunitat ?

Us compartim part de l’informe de l’Equip d’Advocats “Lesvos Legal Center” (http://legalcentrelesvos.org/) del projecte d’acompanyament Legal on donem suport a la Illa de Lesvos.  Tot i l’aclaparadora evidència d’expulsions col·lectives al mar Egeu, la resposta Nacional i Europea ha sigut desviar la mirada: ni tan sols s’ha intentat fer rendir comptes a les autoritats gregues responsables, i menys encara a altres actors públics i privats involucrats de forma directa o indirecta. Això sí, la Comissió Europea ha elogiat les pràctiques violentes de “gestió de fronteres i migració” implementades a Grècia i hi ha donat el seu suport amb una important ajuda financera i material.  En el context de la pandèmia del COVID-19 que ha impedit que Grècia portés a terme deportacions “oficials” a Turquia, les expulsions col·lectives han servit còmodament com una implementació no oficial de l’ “Acord UE-Turquia” i altres acords bilaterals de “readmissió” amb Turquia, que formen part de l’impuls d’externalització de fronteres.  Si bé la violència sistemàtica al mar Egeu és escandalosa, també és el punt final d’un règim fronterer europeu deshumanitzant i punitiu que ha obstruït sistemàticament l’accés a el territori i el dret a l’asil: accelerant procediments, detencions, deportacions, militarització de fronteres i externalització mitjançant acords de dubtosa legalitat amb països tercers; així com enjudiciant els migrants i els actors solidaris.  En aquest context, és important preguntar-se com serà la justícia per a les persones supervivents d’aquests crims, moltes de les quals experimenten un trauma psicològic continu i angoixa. La justícia ha d’incloure rutes legals

Som llavors que busquen altres llavors. 🌱 L’Europa de baix i a l’esquerra estem treballant per acollir les companyes d’EZLN en el seu viatge per Europa que es vol crític, reinvicatiu i transformador! ✊ Us adjuntem la declaració conjunta “Por la vida”, publicada avui, en l’anniversari dels 27 anys de l’aixecament de l’EZLN. La podeu trobar a: http://enlacezapatista.ezln.org.mx/2021/01/01/primera-parte-una-declaracion-por-la-vida/ Per un any de cambis!✨ ” Primera Parte: UNA DECLARACIÓN… POR LA VIDA. Primero de Enero del año 2021. A LOS PUEBLOS DEL MUNDO: A LAS PERSONAS QUE LUCHAN EN LOS CINCO CONTINENTES: HERMAN@S Y COMPAÑER@S: Durante estos meses previos, hemos establecido contacto entre nosotr@s por diversos medios.  Somos mujeres, lesbianas, gays, bisexuales, transgénero, travestis, transexuales, intersexuales, queer y más, hombres, grupos, colectivos, asociaciones, organizaciones, movimientos sociales, pueblos originarios, asociaciones barriales, comunidades y un largo etcétera que nos da identidad. Nos diferencian y distancian tierras, cielos, montañas, valles, estepas, selvas, desiertos, océanos, lagos, ríos, arroyos, lagunas, razas, culturas, idiomas, historias, edades, geografías, identidades sexuales y no, raíces, fronteras, formas de organización, clases sociales, poder adquisitivo, prestigio social, fama, popularidad, seguidores, likes, monedas, grado de escolaridad, formas de ser, quehaceres, virtudes, defectos, pros, contras, peros, sin embargos, rivalidades, enemistades, concepciones, argumentaciones, contra argumentaciones, debates, diferendos, denuncias, acusaciones, desprecios, fobias, filias, elogios, repudios, abucheos, aplausos, divinidades, demonios, dogmas, herejías, gustos, disgustos, modos, y un largo etcétera que nos hace distintos y, no pocas veces, contrarios. Sólo nos unen muy pocas cosas: El que hacemos nuestros los dolores de la tierra: la violencia contra las mujeres;

El passat diumenge 13 de desembre es va poder fer finalment l’acte d’entrega de premis de la 3ª edició del concurs de relats “Trencant murs, oferint paraules” que organitzem amb la col·laboració de l’Ajuntament de La Garriga. ✍🏼 La companyia de teatre “Frec a Frec” va presentar l’obra de teatre “Innocents”, inspirada en els relats guanyadors d’aquest any. 🎭 Enguany el tema escollit ha estat “El medi ambien t i el futur del planeta”, i hem comptat amb la participació de les escoles Giroi, Tagamanent, Puiggraciós, Pinetons i Sant Lluís Gonçaga, i els instituts Manel Blancafort i Vil.la Romana. 🌎 L’Escola Municipal d’Art i Disseny ha participat en el grafisme de la coberta del llibre i dels diplomes. 🎨 Des d’aquí volem agrair a totxs els i les alumnes que han participat i a les professores i professors que han cregut en el projecte i ens han ajudat a tirar-lo endevant. ✊🏼 També agrair al jurat, que aquest any, estava format per Berta Andreu i Ferrer, Gisela Asensio i Company i Francesc Viñas i Faura. 👩🏽‍⚖️👨🏻‍⚖️ Sense oblidar a la Mª Roser Nebot i Castelló que ha escrit el pròleg d’aquesta nova edició! 🖋 La recaptació de les donacions per l’adquisició del llibre es destinaran a l’entitat “Ponts per la pau”, associació creada per l’activista Nadia Ghulam per promoure l’educació dels infants desfavorits a l’Afganistan. 🕊 Les persones interessades podreu trobar el llibre a la Llibreria Strogoff! 📍📚 Moltes gràcies a totxs per fer-ho possible, seguim!!  

Us invitem a llegir la recent declaració de la Comunitat Zapatista en la qual ens expliquen la seva experiència i visió devant del que ha generat la crisis del covid-19. També anuncien la decisió de sortir a recórrer món en una delegació, formada principalment per dones. “Todo esto, y más, miramos y escuchamos. Y nos miramos y nos escuchamos como lo que somos: un número que no cuenta. Porque la vida no importa, no vende, no es noticia, no entra en las estadísticas, no compite en las encuestas, no tiene valoración en las redes sociales, no provoca, no representa capital político, bandera partidaria, escándalo de moda. ¿A quién le importa que un pequeño, pequeñísimo, grupo de originarios, de indígenas, viva, es decir, luche? Porque resulta que vivimos. Que a pesar de paramilitares, pandemias, megaproyectos, mentiras, calumnias y olvidos, vivimos. Es decir, luchamos. […] Hay que retomar las calles, sí, pero para luchar. Porque, como hemos dicho antes, la vida, la lucha por la vida, no es un asunto individual, sino colectivo. Ahora se está viendo que tampoco es asunto de nacionalidades, es mundial. […] Y de todo esto pensamos en nuestro corazón colectivo, y llegó en nuestro pensamiento que ya es el tiempo ya de que nosotras, nosotros, nosotroas, zapatistas, correspondamos al oído, la palabra y la presencia de esos mundos. Los cercanos y los lejanos en geografía. Y esto hemos decidido: Que es tiempo de nuevo para que bailen los corazones, y que no sean ni su música ni