La Garriga Societat Civil / La Garriga Guerrera

La Garriga reuneix en unes jornades internacionals representants d’entitats que treballen en la frontera sud d’Europa

«Obrim portes, construïm ponts. Responsabilitats col·lectives front l’Europa Fortalesa» és el títol de les jornades que organitza l’entitat La Garriga Societat Civil amb el suport de l’Ajuntament de la Garriga i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. Les jornades reuniran, el 16 i 17 d’octubre responsables de les principals entitats que treballen en el flux migratori de l’anomenada frontera sud d’Europa i tenen com a objectiu fer reflexionar davant les greus vulneracions de la Unió Europea a les fronteres. A banda de les taules rodones de diumenge, dissabte s’estrena una obra de teatre amb debat, «Siyahamba» sobre l’acollida de les persones refugiades, i es pintarà un mural. Tots els actes tenen aforament limitat.

Segueix

Informe Lesvos

Les colpidores imatges i notícies que ens arriben des de Grècia ens mostren la manera en què persones estan sent utilitzades per els interessos polítics de governs sense cap tipus d’escrupol. Turquia està procedint a una dinàmica de xantatge, però els responables en son els governs de la Unió Europea que, per “protegir” les seves fronteres, no dubten fer ús de de sicaris per ofegar vides i esperances. El propi president del Consell Europeu Charles Michel ha mostrat el seu suport a Grècia per la “defensa “que fa de les seves fronteres. Adjuntem l’Informe Lesvos LGSC 2020 que vam fer del viatge a Lesbos del 2 al 7 febrer d’enguany. En aquells dies, la situació dels refugiats ja era molt crítica. Es van produir per primera vegada a l’illa manifestacions pacífiques de gent bloquejada als camps de Moria i Kara Tepe. Per reprimir les protestes, la policia va actuar de manera inhumana contra famílies que protestaven per  denunciar les condicions en les que malviuen. A la vegada, grups organitzats d’extrema-dreta es van manifestar exigint al govern grec que els refugiats fossin retornats a Turquia, país des del qual arriben a Lesbos després d’un llarg recorregut que pot durar varios mesos des dels seus països d’origen.

Segueix

Presentació documental “Votan K’op, el cor de la paraula”

Us condivem a l’estrena del documental del Joan Giralt que retrata el funcionament del projecte amb el què treballem des de fa 3 anys: l’escola de comunicació communitària Votan K’op. A finals de l’any 2018, sorgeix la idea de fer una obra documental d’una hora d’extensió que no només mostri les injustícies de la població chiapaneca sinó que demostri que estan creixent alternatives per revertir la situació. Amb el guardó dels Premis DocsCooperants a l’avantprojecte escrit de l’obra, es pot dur a terme el rodatge en terres mexicanes durant els mesos de març i abril d’enguany. De nou a la Garriga, la postproducció de les imatges s’inicia fins a enllestir una peça que també ha servit per donar veu als estudiants de l’escola, els quals han participat en la producció del documental. En resum, una obra que dóna veu a qui menys en té, començant la seva gira de projeccions des d’on es va gestar tot. L’estrena del documental el dia 16 de novembre a les 19 h al Teatre Patronat de la Garriga. L’entrada serà gratuïta i es deixarà una bústia solidària per qui vulgui col·laborar amb el projecte. En podeu fer un primer tast aquí.

Segueix

Comunicat arran de l’incendi i mort al Camp de persones refugiades de Mória (Lesbos)

És responsabilitat directa de la Unió Europea aturar la vulneració dels drets humans de les persones migrants i refugiades. Exigim un canvi immediat de polítiques de frontera, acollida i asil. Durant molt de temps la situació al camp de persones refugiades de Mória (Lesbos) ha estat denunciada. Activistes, personal de les ONGs, representants polítics o mitjans de comunicació han advertit nombroses vegades que es tracta d’una bomba de rellotgeria que pot esclatar en qualsevol moment. La desesperació és quotidiana i ja s’han viscut episodis de violència i mort abans. Diumenge 29 de setembre va tornar a succeir. Aquest cop, un incendi a la zona dels barracons ha provocat almenys dos morts, la d’una dona i un infant. I de nou, repressió per part de la policia amb gas lacrimogen a les persones que estaven mobilitzant-se com a resposta a la por i a la indignació i en denúncia de l’abandonament, la massificació i la manca de condicions al camp de Mória. Gairebé 13.000 persones amuntegades en unes instal·lacions preparades per acollir-ne 3000. Contenidors de vaixells i un bosc de tendes de campanya precàries, enganxades les unes a les altres, absència de serveis sanitaris en condicions, dificultat d’accés a aigua potable, escassetat d’alimentació, manca de serveis d’atenció social, psicològica i mèdica per a tothom, inacció davant de situacions de violència contra les dones, clara insuficiència d’espais i mecanismes de protecció per menors no acompanyats o d’altres col·lectius en situació de major vulnerabilitat… Estem davant d’un sistemàtic i greu incompliment dels drets

Segueix

Nou projecte de suport a les refugiades a Lesbos

Ja ho podem dir oficialment. Aquest setembre, La Garriga Societat Civil comença a treballar en un nou projecte a Lesbos (Grècia) de suport a les persones refugiades atrapades l’illa. A través del Fons Catala de Cooperacio al Desenvolupament, la Garriga Societat Civil donarà suport a Legal Centre Lesbos, una entitat d’advocats que fan assessorament legal, representació jurídica i acompanyament polític als sol·licitants d’asil que han arribat a les illes gregues de l’Egeu des de les costes turques sense ofegar-se al mar.     Malgrat tot, les vulneracions de drets humans contra els refugiats de Lesbos són constants, i moltes persones es troben en risc de ser expulsades a Turquia. La Garriga Societat Civil contribuïrà a les tasques de Legal Centre Lesbos perquè això no passi. Per saber més bé quina és la situació actual de les refugiades a Lesbos, podeu llegir aquest reportatge sobre el terreny de La Directa. 

Segueix

L’Institut Manuel Blancafort destina 1.017 euros per donar suport a les persones refugiades de Lesbos

  L’Institut Manuel Blancafort de la Garriga, a través del Projecte Fahrenheit de versos solidaris i del Projecte Solidari dels alumnes de 3er d’ESO, ha aportat 1.017,38 euros per la iniciativa de suport polític i legal a persones refugiades de l’illa de Lesbos que la Garriga Societat Civil ha iniciat amb Lesbos Legal Centre.   El Projecte Fahrenheit fa èmfasi en els nous Ulisses. “Igual que l’antic rei d’Itaca va naufragar a l’illa dels feacis, avui també hi ha qui busca una vida millor i demana la nostra hospitalitat”, declaren els alumnes de l’Institut Manuel Blancafort. Podeu trobar més informació del projecte dels alumnes de l’Institut Manuel Blancafort en aquest vídeo. Aquí també trobareu imatges dels versos solidaris que els alumnes han recitat pels carrers de la Garriga.

Segueix

La Garriga s’implica en la situació dels refugiats de Grècia i els Balcans

Ple absolut a l’auditori de l’Escola Municipal de Música Josep Aymerich aquest dissabte 8 d’abril al vespre per escoltar el testimoni de primera mà de la situació que viuen milers de persones als camps de refugiats de Grècia i els Balcans. Presentat per Teresa Niubó, el periodista Joan Mas va explicar el drama que es viu a les rutes de fugida i el sirià Abo Baker va donar el seu testimoni de com va arribar a Catalunya. La xerrada formava part de la nostra campanya Trencant murs, obrint pas.   Niubó va incidir en la inoperància de l’administració després de les manifestacions i les mostres de suport als refugiats que hi ha hagut a Catalunya, «alguna cosa no s’està fent bé» ja que no ha arribat cap refugiat per la via legal. Es va comentar que per quota haurien d’arribar uns 4.500 refugiats a Catalunya i només se sap que en van arribar uns 50 a Berga i algun altre en altres indrets.   Per la seva part, Mas va explicar que els sirians són la cara més visible d’aquest drama però que hi ha altres nacionalitats en condicions molt dolentes, com ara els afganesos, iraquians, paquistanesos, iranians i subsaharians. Milers de persones s’acumulen a les illes i a les fronteres de Grècia, Macedònia, Sèrbia, per accedir a la Unió Europea. Això ha provocat, per exemple, que Hongria estigui construint un segon mur. També que s’hagin creat màfies que ajuden a passar fronteres, en algun cas controlades pels propis refugiats.

Segueix