La Garriga Societat Civil / La Garriga Guerrera

La Garriga s’implica en la situació dels refugiats de Grècia i els Balcans

Ple absolut a l’auditori de l’Escola Municipal de Música Josep Aymerich aquest dissabte 8 d’abril al vespre per escoltar el testimoni de primera mà de la situació que viuen milers de persones als camps de refugiats de Grècia i els Balcans. Presentat per Teresa Niubó, el periodista Joan Mas va explicar el drama que es viu a les rutes de fugida i el sirià Abo Baker va donar el seu testimoni de com va arribar a Catalunya. La xerrada formava part de la nostra campanya Trencant murs, obrint pas.

 

Niubó va incidir en la inoperància de l’administració després de les manifestacions i les mostres de suport als refugiats que hi ha hagut a Catalunya, «alguna cosa no s’està fent bé» ja que no ha arribat cap refugiat per la via legal. Es va comentar que per quota haurien d’arribar uns 4.500 refugiats a Catalunya i només se sap que en van arribar uns 50 a Berga i algun altre en altres indrets.

 

Per la seva part, Mas va explicar que els sirians són la cara més visible d’aquest drama però que hi ha altres nacionalitats en condicions molt dolentes, com ara els afganesos, iraquians, paquistanesos, iranians i subsaharians. Milers de persones s’acumulen a les illes i a les fronteres de Grècia, Macedònia, Sèrbia, per accedir a la Unió Europea. Això ha provocat, per exemple, que Hongria estigui construint un segon mur. També que s’hagin creat màfies que ajuden a passar fronteres, en algun cas controlades pels propis refugiats.

La vetllada va tenir el seu punt emotiu sentint, en català, el testimoni del jove Abo Baker, sirià d’origen palestí, que va explicar que va fugir perquè el van detenir després que el seu cap al servei militar hagués fugit a Alemanya. Va sortir pagant 1700 euros, de Síria cap a Turquia. Des d’allà, conduint una barca, després de tres intents va poder arribar a Grècia, on va estar en diversos camps, i finalment, després de rebre ajuda catalana, va arribar aquí. Baker va denunciar l’absència d’ajuda oficial per part de l’administració; fa 8 mesos que viu a Catalunya i fins a finals d’abril no tindrà permís de treball. Ara no pot estudiar ni treballar. El sirià considera que Europa tracta els refugiats com a números, no els deixa triar on anar, i creu que només els queden les vies il·legals per arribar a Europa.

 

A la pregunta de què podem fer per ajudar als refugiats? Abo Baker va dir «depèn de tu». La jornada es va acabar reclamant polítiques actives d’acollida de refugiades i que no se’ls tracti com a un problema. Es va concloure que la clau la té l’administració. Per això la societat civil s’ha de moure per aconseguir canvis en les polítiques migratòries a la Unió Europea.