Comunicat arran de l’incendi i mort al Camp de persones refugiades de Mória (Lesbos)

És responsabilitat directa de la Unió Europea aturar la vulneració dels drets humans de les persones migrants i refugiades. Exigim un canvi immediat de polítiques de frontera, acollida i asil.

Durant molt de temps la situació al camp de persones refugiades de Mória (Lesbos) ha estat denunciada. Activistes, personal de les ONGs, representants polítics o mitjans de comunicació han advertit nombroses vegades que es tracta d’una bomba de rellotgeria que pot esclatar en qualsevol moment. La desesperació és quotidiana i ja s’han viscut episodis de violència i mort abans. Diumenge 29 de setembre va tornar a succeir. Aquest cop, un incendi a la zona dels barracons ha provocat almenys dos morts, la d’una dona i un infant. I de nou, repressió per part de la policia amb gas lacrimogen a les persones que estaven mobilitzant-se com a resposta a la por i a la indignació i en denúncia de l’abandonament, la massificació i la manca de condicions al camp de Mória.

Gairebé 13.000 persones amuntegades en unes instal·lacions preparades per acollir-ne 3000. Contenidors de vaixells i un bosc de tendes de campanya precàries, enganxades les unes a les altres, absència de serveis sanitaris en condicions, dificultat d’accés a aigua potable, escassetat d’alimentació, manca de serveis d’atenció social, psicològica i mèdica per a tothom, inacció davant de situacions de violència contra les dones, clara insuficiència d’espais i mecanismes de protecció per menors no acompanyats o d’altres col·lectius en situació de major vulnerabilitat… Estem davant d’un sistemàtic i greu incompliment dels drets humans bàsics; també, i especialment, les persones sol·licitants d’asil. Aquest greu incompliment és responsabilitat de les autoritats gregues, però no només. Ho és de Nacions Unides, per la seva manca de resposta, però, sobretot, ho és de la Unió Europea i de cada un dels seus estats membres. Efectivament, la UE ha situat la responsabilitat total d’acollida als països membres on arriben per primer cop les persones que fugen de diferents violències i busquen un futur millor. Una responsabilitat i solidaritat que hauria de ser compartida entre els diferents estats membres i que dels quals només es pot confirmar la seva manca de voluntat política per fer-ho. Per contra, la UE dirigeix de manera coordinada els esforços en el control de les fronteres per mitjà de l’Agència Frontex (a partir de cossos policials i militars) i en acords amb els països de trànsit, a qui paguen per la realització de tasques de control exterior o, com en el cas de Turquia, per tal de considerar-los com a “tercer país segur” al qual es poden deportar totes les persones que hagin passat pel país per arribat a sòl comunitari, independentment del seu país d’origen, a les que no s’hagi reconegut l’estatut de refugiat ni la protecció internacional subsidiària.

Les condicions del camp de Mória no només són indignes per les persones que allà han de viure (sovint per llargs períodes). Ho són també, i en conseqüència, pel conjunt de les societats europees. Però com assenyalen nombroses organitzacions socials que treballen a Grècia, la única solució no passa per millorar parcialment aquestes condicions, sinó més aviat en no fer de les illes gregues una presó, permetre vies d’accés legal i segures a la Unió Europea i establir sistemes d’asil àgils i respectuosos amb el dret internacional dels drets humans. Igualment, cal, altre cop, exigir una política europea basada en la reubicació de les persones que volen sol·licitar asil per tal de repartir el pes de la seva atenció a tot el conjunt de la UE i garantir-ne els drets d’acollida, procediment d’asil i reagrupament familiar. En comptes d’implementar polítiques garantistes de drets humans, el govern grec ha aprovat mesures com el trasllat de deu mil persones a Turquia per finals del 2020 com a mesura per rebaixar la saturació al camp de Mória, la construcció de centres tancats per a les quals se’ls hagi denegat la sol·licitud d’asil, a més del reforç de les patrulles al Mar Egeu.

Pretendre que provocant desesperació, les persones deixaran d’arribar a Europa és, com s’ha dit, indigne però, a més, resulta inútil. Una política de fronteres i d’asil curosa amb els drets humans ha de generar, a més, que els països més enriquits no tinguin més remei que actuar sobre les causes, sobre les violències i responsabilitats que porten a la migració forçosa. L’espoli dels recursos, la promoció, directa o indirecta, per part del Nord Global del les confrontacions bèl·liques que tenen lloc al Sud, la promoció del creixement econòmic, incompatible amb la sostenibilitat de la vida, són el rerefons i la principal urgència que hem de resoldre com a humanitat. Lesbos i les vivències que duen totes les persones desplaçades ens ho mostren cada dia.

Comunicat conjunt l’ODESC, IDHC, Irídia, La Garriga Societat Civil i Stop Mare Mortum

Entrega de premis de la segona edició del concurs “Trencant murs, obrint pas”

Ahir, dia de Sant Jordi, vam fer l’entrega dels premis del concurs literari “Trencant murs, obrint pas” que hem organitzat des de La Garriga Guerrera per segon any. En aquesta ocasió els relats havien de tractar el tema de la diversitat entesa en un sentit ampli: cultural, religiosa, ètnica, de gènere, sexual,  d’edat, funcional… . El jurat ha estat format per persones vinculades al mon educatiu i cultural de la Garriga: en Jordi Sedó, l’Eulàlia Purtí, en Martí Porter, l’Anna Amador i en Joan Monells. Hi han participat alumnes de les diferents escoles i instituts de la Garriga de cicle superior de primària, ESO, batxillerat i cicles formatius. Ahir, a la plaça de l’Església de la Garriga, vam fer públics els noms de les persones guanyadores i finalistes a qui, com a premi, vam entregar llibres seleccionats per la llibreria Strogof. A tots i totes les participants i als i les mestres que ho han treballat a classe, moltes felicitats!

Reportatge “Flores en el desierto” a la Torre del Fanal

El proper dissabte 17 de març a les 18 h projectarem el reportatge “Flores en el desierto” de la periodista mexicana Gloria Muñoz Ramírez que dona veu a dones del Concejo Indígena de Gobierno (CIG), estructura del govern del Congreso Nacional Indígena (CNI) de Mèxic que es va crear per visibilitzar les lluites indígenes i cridar a l’organització dels pobles. Aquest treball presenta deu històries de dones que representen els seus pobles i les seves lluites. Empreses i governs volen les seves aigües, les seves muntanyes i els seus vents. I elles, filles i netes de dones guerreres, s’atreveixen a defensar els seus pobles i el que és de tots.

Si voleu veure el treball complert cliqueu aquí.

ENCETEM UNA NOVA EDICIÓ DEL CONCURS LITERARI “MURS”

Després de la bona acollida del concurs literari “Murs” que vam encetar l’any passat, engeguem ara una nova edició. La temàtica d’enguany és la diversitat entesa en un sentit ampli: cultural, religiosa, ètnica, de gènere, sexual,  d’edat, funcional… Tots els éssers humans som iguals en drets, i alhora diferents i singulars. Ens fa diferents la llengua que parlem, les nostres tradicions, el color de la nostra pell… però això no ens fa ni pitjors, ni millors, sinó únics. La diversitat ens enriqueix i ens fa ser millors persones. Proposem que els relats estiguin enfocats a mostrar algun aspecte que faci referència a aquesta diversitat.

El concurs s’adreça a l’alumnat de totes les escoles de La Garriga de Cicle Superior de Primària, ESO, Batxillerat i Cicles Formatius. Com l’any passat publicarem un llibre amb els dos millors relats de cada nivell acompanyats d’il·lustracions que faran els alumnes de cicle inicial i mitjà que vulguin participar. Hi ha temps per participar fins al 23 de març.

Podeu consultar les bases clicant aquí.

Presentació del llibre “Trencant murs, oferint paraules”

La representació dels relats guanyadors del concurs literari Murs a càrrec de Nats Teatre, sota la direcció de Joan Monells, va centrar la presentació del llibre “Trencant murs, oferint paraules”, el diumenge 12 de novembre a la tarda al Teatre de la Garriga. Vam lliurar un exemplar del llibre als guanyadors i finalistes. L’acte forma part de la campanya Trencant murs, obrint pas.

L’escriptora Núria Albó, com a presidenta del jurat, va alertar dels moments que viu Catalunya, que ella creia que no veuria un cop mort Franco, mentre que l’alcaldessa Meritxell Budó i la regidora d’Educació, Meritxell Coma, van felicitar la iniciativa i van prometre seguir-la recolzant el proper curs. La temàtica de l’any vinent serà la diversitat. Podeu veure l’acte en aquesta llista de reproducció del nostre canal de Youtube.

Si voleu adquirir el llibre es pot trobar  la Llibreria Strogoff, on us el lliuraran a canvi de la voluntat. Els diners recollits estaran destinats al projecte que fem amb el Lesbos Legal Centre.

 

 

Nou projecte de suport a les refugiades a Lesbos

Ja ho podem dir oficialment. Aquest setembre, La Garriga Societat Civil comença a treballar en un nou projecte a Lesbos (Grècia) de suport a les persones refugiades atrapades l’illa.

A través del Fons Catala de Cooperacio al Desenvolupament, la Garriga Societat Civil donarà suport a Legal Centre Lesbos, una entitat d’advocats que fan assessorament legal, representació jurídica i acompanyament polític als sol·licitants d’asil que han arribat a les illes gregues de l’Egeu des de les costes turques sense ofegar-se al mar.

Malgrat tot, les vulneracions de drets humans contra els refugiats de Lesbos són constants, i moltes persones es troben en risc de ser expulsades a Turquia. La Garriga Societat Civil contribuïrà a les tasques de Legal Centre Lesbos perquè això no passi.

Per saber més bé quina és la situació actual de les refugiades a Lesbos, podeu llegir aquest reportatge sobre el terreny de La Directa

Anireu tenint més informació, seguim!

L’Institut Manuel Blancafort destina 1.017 euros per donar suport a les persones refugiades de Lesbos

L’Institut Manuel Blancafort de la Garriga, a través del Projecte Fahrenheit de versos solidaris i del Projecte Solidari dels alumnes de 3er d’ESO, ha aportat 1.017,38 euros per la iniciativa de suport polític i legal a persones refugiades de l’illa de Lesbos que la Garriga Societat Civil ha iniciat amb Lesbos Legal Centre.

El Projecte Fahrenheit fa èmfasi en els nous Ulisses. “Igual que l’antic rei d’Itaca va naufragar a l’illa dels feacis, avui també hi ha qui busca una vida millor i demana la nostra hospitalitat”, declaren els alumnes de l’Institut Manuel Blancafort.

Podeu trobar més informació del projecte dels alumnes de l’Institut Manuel Blancafort en aquest vídeo. Aquí també trobareu imatges dels versos solidaris que els alumnes han recitat pels carrers de la Garriga.

La CUP de la Garriga aporta 1000 euros de retorn social per al projecte Trencant murs, Obrint pas

L’Assemblea local de CUP la Garriga ha atorgat 1.000 euros del projecte de retorn social a La Garriga Societat Civil pel projecte de suport a les persones refugiades Trencant Murs, Obrint Pas.

El retorn social es dóna a projectes o entitats imprescindibles que exerceixen de motor de canvi per créixer com a poble viu i transformador.

En podeu veure més informació en aquest vídeo de VOTV.

 

 

 

Guanyadors del concurs literari Trencant murs, obrint pas

Ja hi ha premiats del Concurs literari de contes i relats amb el tema “Murs” en que han participat prop de 70 escolars de la Garriga.en el marc de la campanya Trencant murs, obrint pas.

Hi han participat alumnes de les Escoles Puiggraciós, els Pinetons, Giroi, Tagamanent i els instituts Vil·la Romana i Manuel Blancafort.

El jurat estava integrat per Núria Albó, Anna Amador, Albert Benzekry, Jordi Costa, Matilde Martinez i Joan Monells.

Durant la diada de Sant Jordi, vam lliurar els premis Els diplomes els ha dissenyat Natàlia Gutierrez, alumna de l’Escola Municipal d’Art i Disseny.

CICLE SUPERIOR PRIMARIA

ESCOLA GIROI

Ariadna Nofre Conill Murs Guanyadora 6è

Laura Vilaró La Mina no té por Finalista 5è

ESCOLA PINETONS

Ariadna Vílchez Garriga Senyals de fum Guanyadora 6è

Judit Maspons Ben Finalista 5è

ESCOLA PUIGGRACIÓS

Arnau Febrian Rodríguez El somni americà Guanyador 6è

Bernat Serrano Jugant també s’apren Finalista 6è

Pol Lladonosa i Cruells Mur confiança Finalista 6è

ESCOLA TAGAMANENT

Ona Cladellas Cruz Tot no és el que sembla Guanyadora 6è

Robert Panicali Butjosa L’altre costat del mur Finalista 5è

1r CICLE ESO

INSTITUT VIL·LA ROMANA

Anna Pujol i Nualart Primeres vegades Guanyadora 2n ESO

2n CICLE ESO

INSTITUT BLANCAFORT

Mercè Serrano Tocare el dos Guanyadora 3r ESO

Carla Nieto Trencant murs, obrint pas Finalista 3r ESO

Jan Rof Trencant murs Finalista 3r ESO

INSTITUT VIL·LA ROMANA

Berta Andreu Les botes Murs Guanyadora 4t ESO

Marina Sanchez-Ocaña Paz Murs Finalista 4t ESO

Soufian El Attar 15 de Març Finalista 3r ESO

63 relats d’alumnes participen al concurs literari Murs

En el marc de la campanya Trencant murs, obrint pas, hem fet un Concurs literari de contes i relats amb el tema “Murs” adreçat als escolars de la Garriga.
El jurat ja té els 63 relats del concurs literari enviats per les escoles. El dijous 20 d’abril el jurat es reuneix per acabar de fer les valoracions, sobre tot per si hi ha empat.
Hi han participat alumnes de les Escoles Puiggraciós, els Pinetons, Giroi, Tagamanent i els instituts Vil·la Romana i Manuel Blancafort.
El jurat està integrat per Núria Albó, Anna Amador, Albert Benzekry, Jordi Costa, Matilde Martinez i Joan Monells.
Els premis es lliuraran  aquest diumenge, diada de Sant Jordi, a les 12.30 a la plaça de l’Església. Els diplomes pels premiats els ha dissenyat l’Escola Municipal d’Art i Disseny.